EL MEU TFG ÀREA DEPENDÈNCIA I AUTONOMIA. UOC " EXTERIORITZAR L'UNIVERS INTERIOR: UNA MIRADA DES DE L'ART"
" AUTORETRAT" Obra de Sofia, participant del projecte. |
Fa just un any que vaig finalitzar el meu Treball Final de Grau d'Educació Social a la UOC, realment una experiència gratificant, ja que vaig tenir la gran sort de que em tutoritzés Silvia, gran persona i professional.
Silvia és d'aquelles persones que t'espenyen a estreure el millor de tu... és dolça però a la vegada exigent i té una part tan humana i tan implicada en el que fa, que finalment es converteix en un referent perfecte per aconseguir arribar als objectius. Posseeix una gran força interior i prou coneixements per traslladar aquesta saviesa i motivar als seus alumnes d'una manera magnífica.
En quant a la meva pregunta inicial de recerca, la vaig tenir que anar mastegant i reflexionant durant unes setmanes, però sort a les seves indicacions, finalment va sorgir... ja que en un primer moment encara que la idea del projecte la tenia molt clara, no sabia ben be el camí correcte per canalitzar la informació.
El meu TFG és un Treball de Projecte de Camp Artístic, es a dir, combina una investigació etnogràfica realitzant un Treball de Camp mitjançant la Mediació Artística en el Centre Ocupacional Jeroni de Moragas de Móra d'Ebre.
El viatge va ser molt enriquidor però a la vegada molt dur.. em vaig possar un llistó una mica alt i vaig necessitar moltes hores de feina per assolir els meus objectius.
No puc compartir el meu TFG, però si que puc compartir les paraules de la meva última pàgina i que dedico als participants del projecte.
Cada sessió ha estat un aprenentatge no només per ells, sinó per mi, hem trobat paraules...paraules sinceres;
silencis... silencis que cridaven molt alt;
sons... els que ressonaven de les seves veus;
diàlegs complexes...però entranyables;
símbols...símbols fins i tot metafísics;
companyerisme; cohesió; afinitat; vincle;
mirades perdudes...però trobades;
humanitat infinita...quan ens emocionàvem amb llàgrimes d’alegria i tendresa...
nostàlgia en l’últim dia...però esperança en tornar-nos a trobar...
abraçades i agraïment... humils aprenentatges que poden omplir cartografies i que poden
convertir-se en cartografies d’amor,
perquè per sobre de tot hem viscut molt d’amor i només per aquest fet, aquest treball ja ha valgut la pena.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada