El dia 12 de març em van convidar de fer una Xerrada- taller a l’Institut Priorat de Falset als/les alumnes del 2on curs del Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència.
L’objectiu de la xerrada era generar un debat entorn a la mirada que ells/es tenen al respecte de les persones que han d’acompanyar.
Vam reflexionar respecte aquest tema a partir del meu projecte del Treball Final de Grau d’Educació Social i que té a veure amb aquesta mirada que s’endinsa en la dimensionalitat humana, en la persona amb tota la seva essència i que a través de tallers amb un llenguatge artístic, els/les participants exterioritzen les seves capacitats per a mostrar la seva singularitat, subjectivitat i autoconeixement.
El taller que els hi vaig proposar es tractava de concentrar-se en una imatge, una emoció o sentiment que volien exterioritzar i deixar-se fluir, sense obstacles i sense cap condició ni suggeriment artístic. Amb pintures, pinzell i una cartolina en blanc, els/les alumnes van mostrar uns resultats preciosos que un cop que van fer l’explicació del seu significat, l’emotivitat va sorgir com a mecanisme d’expressivitat a estats que normalment no són treballats a nivell personal i que es tornen desconeguts o ignorats.
Amb aquesta pràctica, no només poden descobrir aspectes interiors de si mateixos, sinó que també aprenen a discernir entre proposar activitats reconduïdes o no reconduïdes i quins resultats totalment enriquidors poden produir-se en la funció d’acompanyament, la qual és fonamental en la formació d’aquesta professió.
L'objectiu seria acompanyar, sense reduir a "l’altre" i deixar un marge on aquest pugui desenvolupar trets desconeguts de si mateix, el qual en el moment en que alça la veu i és escoltat, , ens ensenya que té una capacitat d'expressió insuperable i per sobre de tot que l’amor s’ha de cultivar de la manera més senzilla i autèntica.
Mil gràcies per aquesta xerrada i taller, una experiència molt enriquidora i d'aprenentatge!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada