El meu pas com Educadora Social a la residència de Gent Gran

 Treballar d'Educadora Social amb persones grans realment també aporta una visió molt enriquidora de quin es la funció d'acompanyament en aquesta etapa de la vida. 

Quan sempre es treballa amb infancia i adolescència, la perspectiva sempre es de traspas de cultura, d'acompanyar processos que en algun moment es poden donar, o no. No enfocar-se en espectatives que potser mai s'arribaran a produir. 

Cadascú té el seu cami i cadascú ha de poder trobar-se a si mateix en les circumstancies que ha de viure. La nostra funció es sempre la d'acompanyar i vetllar en el moment en el que ens toca i fer-ho des del cor, des del nostre centre, per així poder no només ensenyar sinó també aprendre, i puc asegurar que s'apren molt cada dia, amb cada circumstancia que l'altre persona, sigui de l'edat que sigui, ens dona lliçons meravelloses que ens empenyen a continuar. 

Realment aquesta funció d'acompanyament en aquesta etapa de la vida on no és el principi, sinó al final de la nostra existència, et fa valorar molt més que és el que tenim, que es el que volem i quina és la finalitat de la nostra vida. A més quan experimentes que les persones grans que han estat tan importants per la nostra societat, necessiten dels altres per poder sostenir-se. 

Com Educadora Social i Artista Plàstica, vaig intentar aportar aquesta part creativa a les persones grans, les quals, les que van voler participar, van descobrir territoris interiors que mai s'havien plantejat i ho van valorar amb moltes ganes. Els resultats van ser molt interessants. Deixo alguna imatge d'aquests processos.